Una casa ben dissenyada no és aquella on tot està sempre perfecte. És aquella que sap adaptar-se a la vida que hi passa.
Quan projectem una llar nova, a Zenna no pensem només en com volem que es vegi. Abans d’arribar a l’estètica, ens imaginem com serà la vida de les persones que hi viuran: com arribaran a casa, com es mouran pels diferents espais, què necessitaran guardar, quines activitats faran i com utilitzaran cada racó al llarg del dia.
Perquè un bon disseny d’una casa funcional comença molt abans d’escollir materials, colors o mobiliari. Comença entenent les persones que hi viuran.
Arribar a casa: cada cosa ha de tenir el seu lloc
Hi ha petits moments del dia que es repeteixen una vegada i una altra. Arribar a casa és un d’ells.
On deixem les claus? On ens traiem les sabates? On deixem les jaquetes? I les motxilles dels nens? Les bosses d’esport? Les coses que entren i surten de casa cada dia?
Potser no necessitem tenir-ho tot a l’entrada, però sí que és important pensar on anirà cadascuna d’aquestes coses.
Quan projectem una casa, intentem anticipar aquests gestos quotidians i donar-los un lloc. No perquè la casa estigui sempre impecable, sinó perquè sigui fàcil mantenir-la en ordre mentre la vida continua passant.
Com ens movem per casa
Una bona distribució no consisteix només a decidir on col·loquem els mobles.
També hem de pensar com ens movem per l’habitatge.
Quins són els recorreguts que farem més sovint? Com anirem dels dormitoris a les zones comunes? Com arribarem a la cuina? I què passarà amb la roba quan surti dels dormitoris i hagi d’arribar al rentador?
Els recorreguts formen part del funcionament d’una casa encara que moltes vegades no en siguem conscients.
Un exemple molt clar és el rentador. La roba bruta té un recorregut: surt d’un dormitori, es deixa en un lloc determinat, arriba al rentador, es renta, s’asseca, es plega i finalment torna al seu lloc.
Pensar aquest recorregut abans de distribuir els espais pot fer que una casa sigui molt més còmoda en el dia a dia.
Emmagatzemar no és només tenir armaris
Quan pensem en l’emmagatzematge, sovint la primera pregunta és: quants armaris necessitem?
Però per mi la pregunta hauria de ser una altra: què necessita guardar aquesta família i on té sentit que ho guardi?
No totes les coses tenen la mateixa freqüència d’ús ni necessiten estar al mateix lloc.
Hi haurà objectes que utilitzarem cada dia i que hauran d’estar molt accessibles. D’altres que utilitzarem puntualment i que podran ocupar espais menys accessibles. I també hi haurà coses que necessitarem tenir a prop d’un espai concret perquè formen part de l’activitat que hi fem.
Per això, en un bon disseny d’una casa funcional, l’emmagatzematge no hauria de ser una qüestió que resolem al final. Forma part de la distribució des del principi.
La vida que passa a la cuina
La cuina és un dels millors exemples de com ha canviat la manera d’entendre una casa.
Ja no és només el lloc on preparem el menjar.
A la cuina esmorzarem, parlarem, prendrem un cafè, farem deures, ens asseurem amb el portàtil, prepararem el sopar o simplement ens quedarem una estona mentre passa la vida.
I encara és més evident en les cases on la cuina comparteix espai amb el menjador i la sala d’estar.
Per això, quan projectem una cuina, no pensem només en els metres de taulell o en on col·locarem els electrodomèstics. Pensem en tot allò que passarà al seu voltant.
Perquè entendre els usos d’un espai és una part essencial del disseny d’una casa funcional.
Espais que canvien al llarg del dia
La vida d’una família tampoc és igual al matí que a la tarda.
Hi ha espais que poden tenir un ús més tranquil a primera hora i convertir-se en zones de més activitat unes hores després. I hi ha habitacions que poden assumir més d’una funció.
Un despatx pot conviure amb un petit gimnàs. Una zona de treball pot convertir-se en un espai d’estudi. Una mateixa taula pot servir per esmorzar, treballar, fer deures o reunir la família.
No sempre necessitem un espai diferent per a cada activitat.
De vegades, el que necessitem és dissenyar bé un mateix espai perquè pugui adaptar-se a diferents moments i necessitats.
Aquesta flexibilitat també forma part d’una casa ben pensada.
Abans de pensar quina taula volem, hem de saber com la farem servir
I arribem a una cosa tan aparentment senzilla com una taula.
Abans de decidir quina taula volem, hauríem de saber com la farem servir.
On la posarem? Quantes persones hi menjaran habitualment? També hi treballarem? Hi farem deures? Hi haurà convidats sovint? Quines dimensions ha de tenir? I sobretot: hi haurà prou espai al seu voltant perquè ens puguem moure amb comoditat?
La taula pot ser preciosa, però si no funciona dins de l’espai, no serà una bona elecció.
Per això, en un projecte d’interiorisme, per mi és important que primer vingui la funció i després la forma.
Primer entenem què necessita l’espai. Després busquem la manera més bonica d’aconseguir-ho.
Entendre la vida abans de dibuixar la casa
Al final, tot es resumeix en una cosa: entendre quina és la vida que passarà dins d’aquella casa.
Imaginar-nos com arribaran les persones que hi viuen, què faran quan entrin, com es mouran pels diferents espais, què necessitaran tenir a mà, què guardaran i on, com utilitzaran la cuina, com canviaran els usos al llarg del dia o com compartiran els espais.
Imaginar-nos aquesta vida abans de plasmar-la sobre un plànol.
Perquè aquesta és, per mi, una de les claus perquè qualsevol disseny funcioni.
L’estètica és important. Els materials, les textures, la llum i les proporcions també ho són. Però abans de tot això hi ha una pregunta que hem de saber respondre:
Com es viurà aquesta casa?
Quan tenim clara la resposta, podem començar a dibuixar-la.
I és llavors quan l’estètica deixa de ser només una qüestió de fer una casa bonica i passa a donar forma a una casa que té sentit per a les persones que hi viuen.